Mientras bebo, solo, a la luz de la luna

L’altre dia vaig escoltar aquest poema:

Un vaso de vino entre las flores:
bebo solo, sin amigo que me acompañe.
Levanto el vaso e invito a la luna:
con ella y con mi sombra seremos tres.
Pero la luna no acostumbra beber vino,
y mi perezosa sombra sólo sabe seguirme.
Festejemoscon mi amiga luna y mi sombra esclava,
mientras aún es primavera.
En las canciones que entono vibran rayos lunares;
en la danza que ensayo mi sombra se aferra y deshace.
Los tres juntosantes de beberholgábamos;
ahoraebrios, cada cual va por su lado.
¡Regocijémonos muchas horas todavía,
en nuestro extraño festín inanimado,
para encontrarnos al fin en el Río de las Nubes!

MIENTRAS BEBO, SOLO, A LA LUZ DE LA LUNA, de LI TAI PO

Em va fer pensar, em va encantar, em vaig informar i vaig arribar a aquesta conclusió:

 

En aquest poema l’embriaguesa a causa del vi, dóna peu a la contemplació de la naturalesa d’una forma diferents i a la celebració de la vida, d’estar viu. La vida i energia del poeta Li Tai Po, es canalitza en la festa per la primavera, amb la companyia de la seva ombra, la lluna i la seva copa de vi. La lluna reflecteix la llum i la foscor a la vegada. Això fa que el poeta està en foscor fins que no concep el poema i es sent sol. Aparti d’aquí Li Tai Pa s’il·lumina amb el poema aconseguint així, superar la seva solitud.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *