Mientras bebo, solo, a la luz de la luna

L’altre dia vaig escoltar aquest poema:

Un vaso de vino entre las flores:
bebo solo, sin amigo que me acompañe.
Levanto el vaso e invito a la luna:
con ella y con mi sombra seremos tres.
Pero la luna no acostumbra beber vino,
y mi perezosa sombra sólo sabe seguirme.
Festejemoscon mi amiga luna y mi sombra esclava,
mientras aún es primavera.
En las canciones que entono vibran rayos lunares;
en la danza que ensayo mi sombra se aferra y deshace.
Los tres juntosantes de beberholgábamos;
ahoraebrios, cada cual va por su lado.
¡Regocijémonos muchas horas todavía,
en nuestro extraño festín inanimado,
para encontrarnos al fin en el Río de las Nubes!

MIENTRAS BEBO, SOLO, A LA LUZ DE LA LUNA, de LI TAI PO

Em va fer pensar, em va encantar, em vaig informar i vaig arribar a aquesta conclusió:

 

En aquest poema l’embriaguesa a causa del vi, dóna peu a la contemplació de la naturalesa d’una forma diferents i a la celebració de la vida, d’estar viu. La vida i energia del poeta Li Tai Po, es canalitza en la festa per la primavera, amb la companyia de la seva ombra, la lluna i la seva copa de vi. La lluna reflecteix la llum i la foscor a la vegada. Això fa que el poeta està en foscor fins que no concep el poema i es sent sol. Aparti d’aquí Li Tai Pa s’il·lumina amb el poema aconseguint així, superar la seva solitud.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Guia per a fer un tast de vi

Tastar un vi és un acte senzill a l’abast de tothom. No fa falta ser un expert per aconseguir-ho. Només necessitem estar atents, obrir els nostres sentits i seguir alguns passos bàsics.

Passos a seguir per un correcte tast de vi:

Abans de començar a degustar correctament el vi haurem de tenir en compte alguns aspectes:

L’espai on realitzarem el tast. La sala haurà d’estar ben ventilada, on no puguin quedar restes d’olors previs (com l’olor a tabac) i que estigui ben il·luminada (amb llum natural).
Les copes on anirem servint el vi a tastar hauran de ser de vidre transparent.

Una vegada tinguem això controlat, podrem començar amb el tast. Passarem llavors a realitzar les 3 fases de les quals consta un tast: la fase visual, la fase olfactiva i la fase degustativa.

Fase visual

El color del vi és un element fonamental que ens donarà pistes sobre el tipus de vi. Per norma general els vins més foscos solen ser més forts i amb olors més potents. Un altre aspecte visual a tenir en compte és la densitat. Això ho podrem apreciar a través de llàgrimes que cauran per la copa una vegada s’hagi mogut la copa. Quant més triguin les llàgrimes a caure, més dens serà el vi i per tant, tindrà més alcohol.

Observant el vi a través de la copa podrem apreciar també la seva nitidesa i transparència. Si està net i brillant, o si està tèrbol.

L’escuma que es forma al posar el vi a la copa també ens pot donar pistes sobre l’estat del vi. Si l’escuma no té cap coloració es tractarà d’un vi jove. Si pel contrari és una escuma tintada ens indicarà que es tracta d’un vi vell.

Consells: per poder apreciar tots aquests aspectes, una vega servit el vi a la nostra copa, la decantarem a contra llum o bé sobre un fons de color blanc, i observarem bé aquestes característiques.

 

Fase olfactiva

A la fase olfactiva es realitza en dos temps:

Primer olorarem el vi posant el nas a la copa, sense moure prèviament la copa, per poder apreciar els denominats aromes primaris. En aquests predominen les sèries fruitals, florals i a vegades especiades.
Després agitarem la copa, de forma circular perquè es desprenguin els aromes secundaris. Aquests aromes són els que han sorgit de la fermentació. Els vins joves solen tenir més aromes secundaris que la resta de vins.

Fase degustativa

Es tracta de la tercera i última fase, en la que passarem a tastar el vi en boca.
Aquesta fase també es desenvolupa en dos temps:

Aquesta primera part es denomina fase de l’atac. Primer realitzarem un petit glop però sense arribar a tragar el vi. Passarem el vi d’un costat a l’altre de la boca i intentarem descobrir els sabors bàsics: dolç, àcid, salat i amarg. Després intentarem determinar la textura: si és sedós, o envellutat, etc.
Durant la segona part tragarem el vi i analitzarem l’aspecte denominat retronasal.
I per últim analitzarem tots els sabors i aromes que continuen en boca una vegada ingerit el vi. Si la persistència en boca dura més de 6 segons direm que és un vi amb persistència alta.

Aquí us deixem una música, per realitzar el tast dels vins.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Concurs de maridatge amb panallets

Vam fer totxs juntxs la massa dels panellets a la cantina de l’Institut d’Alella, va ser

divertit, cadascú feia una feina. Avui anàvem a fer un concurs per grup que tractava de crear un panellet que marides amb un vi.

A la sala on acostumàvem a fer classe avorrida, feia olor d’anxova, trufa, oliva, guacamole, formatge.

Després d’haver personalitzat cadascú el seu panellet, els vam portar al forn. Quan van sortir vam començar el tast de cada un dels panellets amb una copa de vi diferent. El guanyador del concurs era un panellet poc convencional, tenia una forma rodona però era pla. Portava tomàquet, trufa i alfàbrega, era increïble aquesta combinació quan vaig veure com el realitzaven no ho hauria dit pas mai que estava tan bo.

Sense cap dubte aquell dia ens ho vam passar magníficament, va ser una activitat innovadora i divertida.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Un dia a la vinya

Ens dirigim on comença tot, la vinya, hi ha vinyes que poden arriba a tenir més de 100 anys i així i tot segueixen donant fruit. Avui ens dirigim a la vinya històrica de l’ajuntament d’Alella. En aquest lloc on es crea vida, podem trobar diferents tipus de raïm, de tots els colors, clars, foscos, de diferents gustos, àcids dolços, de diferents orígens, Catalunya, França, Itàlia.

Mentre passegem pel mig de la vinya podem escoltar un pardal canta’n, una brisa lleugera ens dona la frescor que necessitem sota aquest sol que il·lumina la vinya. Podem observar que el raïm està a punt d’estar perfecte per la seva recollida, en tastem algun gra de raïm i la frescor envaeix les nostres boques, està deliciós, comença sent dolç al principi de la boca però a la que portes una estona amb ell dins es torna molt àcid, em recorda a fa un parell de dies, quan estava a la platja amb els amics prenen el sol, baven una copa de vi blanc fregírnos de calor.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

El meu primer tast de vi

La ment en blanc sense saber que et trobaràs. Pensant que serà una presentació de 10 minuts i que aniria cap a casa aviat a reposar. Em porten a tastar vi, del bo segons diuen, perquè personalment el que bec és vi blanc Bach semidolç el més barat que et trobes al pakistanès.

Per començar una xarrada, d’una dona especialista en el món del vi, la Rosa Vila. Parla sobre el vi d’Alella el qual no tenia cap idea de tot aquest món, que tenia tan a prop.

Em deixen tastar un primer vi, mel fan olorar, olora igual que tots els vins res especial… El sabor és estrany, amarg, no m’acaba d’agradar, el segon vi igual, potser una mica més amarg, m’agrada encara menys que el primer finalment el tercer totalment igual, el meu gust pel vi és indiferent. Tots els tres vins són diferents òbviament, cadascun te’l seu color però pel meu paladar no tenen gran diferencia.

Després del tast de vi, ens van fer tastar menjar figa amb anxova i alhora beure vi. Aquesta experiència brutal, odio les anxoves, però això em va encantar, tots els vins van deixar de tenir un gust espantós per a mi i vaig sortir d’aquella sala amb un sabor agradable.

 

La ment ja no estava en blanc quan vaig sortir, però tot i això no era el que m’esperava, em va fer por, no era el que jo tenia pensat estudia però a poc a poc crec que el món del vi deixarà de ser indiferent en la meva vida.

 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

PRESENTACIÓ

Hola!! Us presento el meu blog sobre vins!

Tinc poca idea sobre vins, no era un món que m’interessava molt, però estic segura que m’encantarà.

I ara a experimentar en aquest món!

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari